Com expressar amb paraules tot el que he viscut i el que ha significat el Penyafort a la meva vida…
Per començar, dir que es la experiència més determinant que he viscut fins ara, prendre la decisió d’anar al col·legi major sens dubte va ser un gran encert, però jo ja sabia que el meu futur era anar al Penya, les meves germanes hi havien estat abans que jo i jo ja sentia que volia formar-ne part.
Des del primer dia ple d’incertesa i nervis fins a l’últim ple d’enyorança i tristesa, he viscut experiències màgiques, he conegut amics per tota la vida i he crescut com a persona aprenent a conviure a compartir i a respectar. Mes enllà del que jo he viscut puc dir que al fons del meu cor sempre hi seran les parets i cadascun dels racons, i els col·legials per qui sempre sentiré com a part de la meva família; i es que el Penya no va d’un edifici amb millors o pitjors instal·lacions, el Penya va d’un sentiment que es transmet.
Jo com a geòleg puc dir que he conviscut amb molt poca gent de la meva carrera al col·legi però que això no ha estat mai res negatiu, al contrari, a la meva professió mai saps on aniràs a parar ni a qui coneixeràs. Una de moltes oportunitats que dóna el col·legi es el fet d’interactuar amb gent que estudia carreres diferents, que viu a llocs diferents i que pensa de manera diferent, el que en definitiva també ens ha fet créixer quant a la tolerància i a aprendre a ser més cosmopolites.
El dia que vaig marxar vaig sentir un buit existencial immens, pensava: És possible que hagin passat tres anys ja?
Però llavors vaig comprendre com era de ric que era per tot el que havia viscut, i que segurament el meu camí es tornaria a creuar amb el del Penyafort en algun moment.
És un orgull poder formar part d’una cosa tan gran.