De vegades hom té moltes idees però no te empenta. De vegades hom té molta empenta però no té idees. Però el més frustrant de tot es tenir empenta i idees, però no tenir els recursos per poder fer-los realitat.
El Penyafort va ser per a mi una font de recursos: per als meus projectes, per a explorar-me a mi mateix, experimentar i realitzar la recerca del meu jo. Trobar aquell costat de mi mateix amb el que em sentís més comfortable. Amb el que em sentís segur. Amb el que dur a terme els meus somnis.
El major impacte del Penyafort-Montserrat va ser arrossegar-me sense perdó cap a l’eclecticisme – agafar el millor de cada idea, persona, música, afició amb qui entrés en contacte. I sobretot em vaig aficionar (amb més o menys èxit) a la recerca de la convergència d’idees disjuntes, d’aficions impossibles, de relacions surrealistes, de poemes inacabats, i d’hores bruixes…
A la biblioteca hi vaig estudiar. I al “pont” –nexe d’unió de dos universos inseparables- hi vaig aprendre a estimar, a conviure, a respectar, a tolerar idees diferents a les meves, a explorar els nexes entre cultures i persones… Vaig aprendre que no es més tolerant el que crida més fort, sinó el que escolta més atent. Que la riquesa de la vida no es al destí, si no a la travessia del viatge.
Vaig dedicar tant de temps a l’estudi, com a compartir hores i hores de debats i discusions, jocs, rialles i matinades amb les persones amb qui vaig coincidir als 6 anys que el Penyafort-Montserrat va ser casa meva. Persones amb les que, esporàdicament em trobo als llocs més insospitats…
Ara ja fa 8 anys que vaig mudar-me a Madrid per treballar com a Consultor i Director de Projectes a una de les companyies més grans del sector tecnològic, i no son pocs els moments en els que mirar enrere a aquells anys de creixement personal, m’ha ajudat a enfrontar-me amb més força als reptes del meu dia a dia.
D’aquells anys d’aprendre dels errors i d’exaltació de l’ “ardor guerrero” en guardo un dels tresors més grans de la meva vida, després de la meva familia (pares, avis) i la meva dona: un esbart d’amics escampats arreu del món amb els que sempre puc comptar i dels que estic orgullòs perquè sé que treballen dia a dia per marcar la diferència, cadascú dins del seu àmbit…
I tots amb l’espurna a la mirada que teníem tots al Penyafort-Montserrat.
Joan Genís Valverde va ser Cap de la Comissió de Medi Ambient, Cap de Biblioteca, Co-director dels Festivals de Primavera i va organitzar els cicles de conferències temàtics: “Internet: arma militar o eina contracultural” i “El shock de la innovació”.