1969-1970. Batxiller modèlic d’una ciutat mitjana de la Catalunya profunda. Catalanista i missaire, arribo a la Residència amb Espriu i el Nou Testament sota el braç. Ambient franquista decadent i, alhora, tot un món que s’obre. Companys d’arreu, la vida que bull i e cap que es desbrida i vola. A la Universitat, mesos de vagues i garrotades dels grisos. A les parets de la Ramon Llull, comença a ressonar l’eco del maig del 1968. Hi llegeixo Watts, Marcuse i Reich. Daltabaix integral. No sóc un universitari modèlic. A la Residència, seguim portant corbata al menjador, és el reglament de l’equip del Director.
2010. Després de quaranta anys, amb trenta-cinc de professor a l’esquena, torno al CMU amb un projecte sota el braç, el d’una exposició sobre el resident històric més il·lustre, el poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel. La idea es fa realitat. Segueix a més, un encàrrec, fer-ne una altra que sigui la contribució del Col·legi Major al centenari del naixement d’Espriu. Es tanca el cercle. Tot facilitats, és el tarannà de l’equip de Direcció.