Sovint, quan som joves, no tenim massa clar qui som i que esperem de nosaltres mateixos. És normal que en el món accelerat que ens ha tocat viure, si pensem massa sobre el que ens envolta, estiguem confusos i tinguem por del que ens depara el futur. Aquestes eren les emocions d’un noi de 17 anys anomenat Òscar Flores quan en el 2003 va entrar al Penyafort-Montserrat.
A dia d’avui es podria dir que sóc Enginyer Informàtic per la UPC, Doctor en Biomedicina per la UB i MBA per ESADE, apart d’altres títols menors que guardo en algun calaix. Algú diria que sóc emprenedor, doncs figuro al registre mercantil com a Fundador i Director Executiu d’una empresa anomenada Genomcore. No us confongueu; a la vida ens posem moltes etiquetes –jo sóc- i a vegades perdem el sentit del perquè de tot plegat.
Jo vaig ser Cap d’Informàtica, Cap d’audiovisuals i finalment Coordinador d’Activitats en algun moment dels 6 anys que vaig viure “el” i “al” Penya – no us deixeu que una preposició us confongui. Vaig ser editor de la revista col·legial i director dels Festivals de Tardor i Primavera. Vaig ser moltes altres coses en una època fascinant on, en perspectiva, un s’adona que el veritablement rellevant no era el “ser” sinó el “ser amb” – maleïdes preposicions!
Perquè molt més important que viure una experiència, és compartir-la. El Penyafort és precisament això: compartir. Compartir un espai/temps amb gent extraordinària en un moment molt intens de la nostra vida. Compartir experiències. Compartir talent. Compartir esforços, anhels, somnis i reptes. Compartir el que cadascú de nosaltres és amb els altres.
Si voleu compartir alguna cosa, ara ja sabeu una mica millor qui sóc.