La meva universitat va ser el Penyafort.
Ni les incomptables hores davant de manuals de teoria econòmica, ni les classes a la facultat en divendres dematí, representen totes plegades una dècima part del que vaig aprendre a dintre d’ aquelles parets.
El meu nom és Pere Canet. Vaig ser col·legial entre els anys 2006 i 2010. Quatre cursos en els que em vaig dedicar a formar-me com a persona, i crec que per moments, com a economista també.
Tenc present el record de telefonar a casa i parlar amb el meu pare, que sempre aprofitava per dir-me, “i si per casualitat te sobra un minut, pensa a estudiar”.
Allà vaig descobrir els elements que composen els valors del companyerisme, i a escollir per primera vegada, qui serien els meus amics. Vaig adonar-me’n de que la qualitat humana que allà s’hi acumulava era superior de la que havia vist en cap altre lloc.
Vaig aprendre a conviure en societat, a defensar amb paraules les meves idees, a compartir, a treballar en equip i a lluitar. A observar, a comprendre i a decidir.
Avui, cinc anys després d’haver sortit del col·legi, crec cert que si no hi hagués viscut, no seria ni una quarta part del home que ara escriu. Que mai hauria après a tocar la guitarra, que no hauria sabut coordinar com em va ensenyar el fet de ser sotscap de la comissió de cultura al llarg de dos anys, i que sobretot, no afrontaria els projectes amb la mateixa valentia, com la que me va donar ser coofundador del festival d’humor Penya – Comedy, dirigir-lo durant quatre anys i emocionar-me al saber que es manté en el temps. Tot un orgull, que al igual que el de ser membre d’aquest col·legi major, duré per sempre marcat.
Quedo a la disposició de tots els col·legials passats, presents i futurs per ajudar-los en tot el que pugui. Ja que sent que amb tots ells, fins i tot amb els que no conec, m’hi uneix un vincle de responsabilitat comparable a la que es té amb un germà o un cosí.
Llarga vida al Penyafort i a tot el que allà hi neix.
Pere Canet Oliver