De ben segur tots recordem amb nostàlgia els nostres anys universitaris, però us puc dir del cert que els que hem viscut al Penyafort tenim un plus, una vida universitària complerta. Vaig arribar un 28 de setembre de 1988 i ja teníem la festa muntada, una setmana intensa d’activitats per conèixer-nos “novatos” i “veteranos”, que allargàvem després al carrer Ample o qualsevol racó de la ciutat que ens acollia, Barcelona. Després van venir les hores d’estudi, on sempre tenies algú disposat a fer-te oblidar aquell llarguíssim examen desprès de setmanes d’estudi. I mentre estudiàvem i ens ho passàvem bé convivíem en la diferencia i la diversitat, la diversitat de les diferents cultures i llengües inoblidables les ensaïmades mallorquines, els cocarrois i les empanades que sempre eren motiu de festa en alguna habitació. Érem capaços de conviure i compartir espais i habitació fent-ne de la diferencia una gran virtut. La Silvia em va cedir part del seu armari i jo vaig assumir que la nostra habitació era lloc de peregrinació per les tertúlies de tot tipus. La Mónica es va espantar molt quan una “cumba” com ella, havia de compartir habitació amb una “pija”, però a final de curs vam demanar habitació individual perquè era un dret de veterana, que no podíem perdre, no pas perquè ens volguéssim separar; gracies a mi no va arribar ni un dia tard a classe, gràcies a ella vam rescatar la meva arracada del lavabo, no tinc paraules … També us diré que mai vaig aconseguir que es fes el llit 😉
Tots vam fer una mica de la carrera de cadascun. Jo vaig venir de Vic per estudiar Químiques, una carrera que requeria moltes hores a la facultat, per acabar-ho de adobar vaig ser la Delegada de curs els cinc anys de carrera, la tresorera de l’IAESTE i la Presidenta de les animadores de l’equip de Waterpolo; però sempre els meus companys es queixaven que sempre tenia pressa per tornar al Penyafort, ja us ho he dit la seva vida no era completament plena!. Entre la Comissió Científica, la Comissió d’Informàtica els balls de saló i organitzar les Olimpíades; com volien que els anés a animar als partits de Waterpolo!?
A primer vaig haver de suplicar al professor de física que m’aprovés amb la única excusa que volia continuar vivint al Penyafort, tot i haver posat la llei d’Ohm al revés i dibuixar un circuit elèctric obert. I ho va fer!!!
Amb els anys em vaig tornar en una catalano – balear, i em quedava fins i tot molts caps de setmana, vaig començar a rentar-me i planxar la roba, molt a pesar dels meus pares que deien que ja tindria temps d’aprendre aquestes coses i l’encarregada de la bugaderia em va ensenyar a doblegar els llençols d’una forma particular.
Quan feia tercer, va venir Procter&Gamble a buscar gent de practiques per l’estiu i ens van fer omplir un formulari als de 3r i 4art. El de RRHH va triar 2 estudiants de 4art i excepcionalment a mi, estava sorprès de tantes coses que feia, però ja li vaig explicar que és que jo estava al Penyafort!
Després de passar-me dos estius seguits a l’IESE, per veure si m’agradava el “método del caso”, el 18 de maig de 1993 vaig acabar la doble Llicenciatura d’Enginyeria Química, i tenia tantes ganes de treballar i deixar d’estudiar, que aquell mateix cap de setmana em vaig presentar a un anunci de La Vanguardia i em va contractar Lilly, que tots coneixereu perquè entre d’altres són els inventors del Prozac. I així el meu duríssim primer dia de ser un 08/ el vaig viure amb els meus companys del Penyafort i sobretot amb la Paqui que veia com arribava plorant després de tot un dia sense menjar ni seure, però us asseguro que vaig aprendre molt…, fins i tot a conduir. I mentre treballava, en secret, vaig fer un Màster en Enginyeria i Gestió ambiental i em vaig treure el títol d’Enginyer ambiental. Vaig marxar a Canàries en plena crisis del 94, on no hi havia manera que em fessin un contracte perquè deien que com que era dona, no tenien lavabo. Fins que em va contractar un Centre d’Energies Renovables per portar els temes de medi ambient. Al 1995 Espanya es va veure obligada a adoptar la Directiva Europea sobre Prevenció de Riscos Laborals i ja us podeu imaginar que a Canàries no hi havia ningú preparat i de la nit el dia em vaig veure embarassada, donant classes als Màsters de les Universitat de mitja Espanya i assessorant a moltes empreses com BP, Reanch, … tot i que continuaven sense tenir lavabo de dones. Vaig aprofitar per fer un post-grau de Salut Laboral a la Sulffolk University. He preparat tres oposicions i després de treballar a diferents administracions actualment sóc la responsable de Salut Laboral de l’Hospital de Bellvitge, des del 2011 sóc membre de la International Comission on Occupational Health (ICOH-CIST), Comissió adscrita a la OMS, al 2012 em van nomenar líder de l’OMS en el programa de Protección Global para los Trabajadores de la Salud frente a la exposición a agentes biológicos de exposición sanguínea.
Desde el 2013 sóc experta per l’OMS i porto el futur Centre de Referència de l’Organització Mundial de la Salut per la Bioseguretat i la Salut Ambiental, que està ubicat a Catalunya.
També sóc assessora a la Comunitat Europea en temes de Salut laboral, edat i gènere i poso tota la meva força i la meva esperança en què això no siguin simples títols, sinó en què deixem als nostres fills un món on els valors de la justícia, la igualtat i la llibertat estiguin per sobre de qualsevol interès partidista. Crec que s’ho mereixen i desitjo que si no tenen la sort de passar uns anys al Penyafort tinguin alguna experiència on aprenguin el vertader valor de la AMISTAT, perquè del Penyafort el que encara tinc i sé que tindré sempre són AMICS de veritat.